A Vilassar de Dalt està molt arrelada la celebració de Sant Antoni com a festa popular d’arreu dels Països Catalans. La CUP Vilassar, com a partit que neix de les bases populars, s’identifica també amb la tradició popular de protegir els cavalls, mules, ases i actualment els animals de companyia, una protecció  que neix de la simbiosi persona-animal i que ha perdurat fins al segle XXI. Tot i no compartir-ne el component religiós, la CUP Vilassar fa costat als actes d’aquesta festivitat com a mostra de respecte a totes les manifestacions populars dels Països Catalans.

Encetem, a partir d’ara, una sèrie d’articles sobre els diversos actes culturals, perquè creiem en les persones i en tots els costums d’un poble, costums que neixen de la mateixa diversitat de la condició humana.

La història de la festa

Les festes de Sant Antoni Abat són un conjunt de celebracions festives que tenen lloc al voltant del dia 17 de gener, onomàstica d'aquest sant barbut, anomenat Sant Antoni del porquet o dels rucs, perquè ha estat durant segles el tradicional protector de tots els animals útils per a les feines del camp. La invocació a Sant Antoni està encaminada a obtenir la fertilitat dels animals i dels aliments, i la purificació, i és hereva de bona part d'antigues advocacions precristianes amb idèntics propòsits. La devoció popular al sant es remunta al segle XII i ha generat, durant tots aquests anys un bon nombre de manifestacions festives. Com a patró del gremi dels traginers o dels Tonis, el sant beneeix les cavalleries i presideix les cavalcades dels Tres Tombs, també anomenades Passades o Beneïdes. A les Illes Balears i al País Valencià, així com al Matarranya, la festa també compta amb la presència de grans focs, fogueres o barraques, d'un tipus especial de dimonis, les botargues, i d'un bon nombre de balls, cançons i tradicions gastronòmiques pròpies.

A la Catalunya Nova, sant Antoni havia estat la gran festa dels pagesos, en el món rural. A les ciutats, el tenien com a patró aquells oficis que utilitzaven animals de càrrega. A les comarques pirinenques, era invocat també com a protector dels ramats.

La benedicció dels animals. Els tres tombs

Quan els cavalls, els matxos, les mules i els ases eren animals indispensables per a les feines del camp o el transport de persones i mercaderies, la festa de Sant Antoni se celebrava amb gran solemnitat.

L'acte central de la diada era la benedicció dels animals. Era creença comuna que així restaven protegits de malalties i caigudes durant tot l'any. En aquesta diada, pagesos o traginers raspallaven els seus animals i preparaven els guarniments per tal de portar-los a beneir, ben nets i engalanats, amb els seus millors arreus. La benedicció es solia fer, per norma general, al davant de l'església.

Avui, la benedicció es fa en moltes poblacions. Però s'adreça sobretot als petits animals domèstics de companyia. En el món rural, si bé els animals de treball no han desaparegut totalment, cada cop són més escassos.

En moltes poblacions era característica la desfilada dels animals engalanats, després de la benedicció, coneguda genèricament amb el nom dels tres tombs. L'origen dels tres tombs podria estar en el mateix ritual de benedicció dels animals. Es tractaria de voltar a l'entorn d'un indret sagrat o representatiu: la imatge del sant, situada al mig de la plaça, una ermita, una creu o la mateixa foguera de sant Antoni... sigui com sigui, a la pràctica, el nom s'aplica a una desfilada que pot, o no, realitzar tres cops un mateix recorregut.