Un any més 8 de març, però per a nosaltres les oprimides, les invisibles, les histèriques, les gordes, les primes, les guapes, les lletges, les violades, les maltractades, aquelles a qui maten i tantes altres, per a totes nosaltres és un dia més, ja que som nosaltres les que patim a diari les violències del patriarcat.
Violència no és només que se'ns pegui o se'ns violi, violència és tenir por d'anar soles pel carrer de nit, és haver d'escoltar opinions sobre nosaltres que no hem demanat, o que se'ns toqui sense el nostre consentiment. 
Violència és dir no i que aquest no sigui entès com un si. No és no.
Violència és no poder vestir, ballar o anar al llit amb qui vulguem i quan vulguem sense ser jutjades de putes.
Violència és que ens haguem de conformar amb quedar-nos en l'àmbit privat i no poder gaudir de l'àmbit públic amb normalitat. Ho és també la poca representació en els càrrecs importants, càrrecs amb molta visibilitat pública i responsabilitat, delegant-nos a aquelles feines que no volen, o no saben, fer els homes com són les destinades a la cura de les altres persones, netejar, entre d'altres. Feines que estan totalment desvaloritzades perquè no són directament productives, però que són massa necessàries com per prescindir d’elles; és per això que demanem que les feines feminitzades prenguin el valor que realment tenen. En el nostre Ajuntament hi ha un total de 139 persones treballadores, 68 homes i 71 dones. Els 3 caps d'àrea són homes i dels 13 caps de servei/unitat, 8 són homes i 5 dones. La divisió sexual del treball la veiem molt clara. En l'àmbit de serveis d'atenció a les persones hi trobem 12 dones i 5 homes; a la llar d'infants 15 dones i 2 homes; en el servei de neteja només 8 dones, però a la brigada hi ha 19 homes i una dona; i a la policia local 14 homes i una dona.
Violència és que en el que portem d'any a tot l'Estat espanyol hi hagi hagut 18 dones assassinades pel simple fet de ser-ho, perquè no són morts aïllades, és un feminicidi. No oblidem i molt menys perdonem el feminicidi de fa 6 anys a Vilassar que fins fa poc es posava en dubte, Carme Blanch portem el teu nom i el de totes les altres mortes pel masclisme gravats al puny i al cor. 
Som moltes les dones de Vilassar que ens hem de conformar amb que una de nosaltres, un cop l’any, amb l’agulla de plata, se’ns reconegui alguns dels molt mèrits que ens mereixem. Perquè som nosaltres les que duem a terme una doble jornada laboral. La remunerada, que compartim amb els homes; i la no remunerada, que engloba totes aquelles tasques de la llar que també són treball. 
És per totes aquestes violències, i moltes més, que per nosaltres, les dones, cada dia és 8 de març, perquè plantem cara a diari a aquest sistema que intenta fer-nos creure que som dèbils i que estem soles.
Plantem-li cara totes juntes, perquè juntes perdem la por i som molt més fortes.