1. Acta de la sessió anterior. Aprovat per assentiment

2. Acord de modificació, imposició i establiment de les Ordenances Fiscals reguladores dels tributs municipals per l’exercici del 2017.

Com ja sabeu la línia de polítiques econòmiques que defensem des de la CUP, marquen una clara diferència respecte la resta de Grups Municipals del consistori, tenint present això,  volem fer unes consideracions prèvies que pensem, són més que importants.

Les llei tributària espanyola i tot el marc normatiu que l’empara, deixa als municipis catalans molt poc marge de maniobra pel que fa a la recaptació d’impostos, quedant-se la major part d’aquests i [utilitzant] els municipis com a l’últim instrument de la seva política neoliberal. 

També cal tenir en compte que tot i que l’ajuntament gestiona alguns pocs impostos, aquests estan fets a imatge i semblança de la correlació de forces que existia en la època de la transició. Un clar exemple és la  llei de l'IBI i el pacte fet entre l'Estat Espanyol i l'Esglèsia l’any '79  on es contempla l’exempció de diferents impostos a l'Esglèsia, entre ells aquest. Quan recaptaria de més l’ajuntament si l'Esglèsia tributés com ho fem tots?

Una altra herència d’aquesta política totalment retrògrada i confessional, dins d’un estat suposadament laic, és que l'IBI preveu bonificacions a les famílies nombroses, independentment de la renda familiar que aquestes tinguin, i no contempla les famílies monoparentals.

Des de la CUP tenim una línia vermella, i és que les ordenances fiscals, principalment, han de regir-se sota el criteri de la "redistribució de la riquesa". Una de les mesures per aconseguir aquesta redistribució, serà aplicar a les ordenances, en la mesura del que sigui possible, una tarificació progressiva posant el focus en el criteri de la renda.  En resum fer que pagui més qui més té i que pagui menys qui menys te.

A la vegada i com ja vam fer a les al·legacions de l’any passat, buscarem una fiscalitat més justa des del punt de vista del medi ambient.

Com ja s’ha dit, l’augment de l’IBI d’un 1% per compensar l’augment d’un 7% dels valors cadastrals, comportarà una major pressió fiscal pels vilassarencs i vilassarenques.

Estem satisfets que aquest any es formalitzi en una ordenança, la proposta de la CUP, sobre gravar aquells habitatges permanentment buits.      

D’acord amb els principis del govern de participació i relació amb la ciutadania, creiem que el més adient hagués estat realitzar una audiència pública per explicar les ordenances fiscals, prèviament a la seva aprovació inicial, i realitzar un procés participatiu per animar i facilitar als vilassarencs i vilassarenques a presentar al·legacions. 

És per tot això que ens abstindrem i treballarem durant el període d'al·legacions.

Les Ordenances Fiscals pel 2017 queden inicialment aprovades per 7 vots a favor d’ARA Vilassar, 3 abstencions de CUP i PSC i 3 vots en contra de PEDC i PP.

3. Aprovació del Pla de Viabilitat Econòmica i Financera del Grup Municipal 2016 - 2019.

La CUP hem analitzat aquest Pla de Viabilitat i entenem, que el document que avui es presenta al ple, és correcte en termes tècnics. 

Considerem que presentar un nou pla de viabilitat econòmic i financer, que regeixi la política econòmica dels propers anys, no fa més que constatar que la situació econòmica del municipi, continua essent critica i que no s' han assolit els objectius establers per l' anterior pla de viabilitat, que estàvem sotmesos. 

Som coneixedors que aquest pla es deu a dos causants principals: 

En primer lloc, un cop tancat el pressupost del 2015, l’equip de govern no ha estat capaç de quadrar els grans números i l'Estat l’obliga a realitzar aquest pla de sanejament. 
Les preguntes que ens hem de fer són perquè no s’han quadrat els números? 
A causa d’una mala gestió econòmica de l'actual equip de govern, com per exemple haver buscat ingressos atípics amb el cànon de l' empresa funerària que després vam acabar retornant?  
A causa dels desastres que l’ajuntament arrossega de passats equips de govern, com per exemple haver fet de Viserma una empresa constructora que volent especular, ha generat el major deute que Vilassar ha vist mai, entre moltes d’altres coses?   

En segon lloc i com ja venim apuntant, la passada dació en pagament de gran part de l'immobilitzat de Can Manyer i altres propietats municipals com les "Cases del Ravalet" i altres terrenys municipals a Bankia, ha provocat que Viserma es trobi en una situació tan delicada, com per haver d’entrar en causa de tancament si no es prenen mesures per reequilibrar, la diferència entre el conjunt d’actius immobles donats a Bankia i el capital social de l’empresa pública. 

Aquest pla de sanejament és en gran part, un canvi comptable, passant partides econòmiques d'uns capítols a uns altres del pressupost de despesa, perquè la càrrega financera dels deutes la continuem tenint però comptabilitzada d’una manera diferent, fent que Viserma no hagi de tancar portes. 

Esperem doncs que definitivament, Viserma es reorienti com a una empresa prestadora de serveis, com sempre hem defensat des de la CUP, transparent i sense corrupteles (sense contractar empreses d’assessorament extern com va ser el cas d'EFIAL), i tal com s’especifica al Pla de sanejament, aquesta serveixi per remunicipalitzar els serveis que a dia d’avui tenim externalitzats, així com el servei de neteja viària, el servei de neteja d'equipaments, o el servei d'abastament d'aigua potable, entre d'altres. 

Amb tots aquests aspectes, des de la CUP farem seguimet d'aquest nou Pla de Viabilitat i és per tot això que ens abstindrem.

El Pla de Viabilitat econòmic i financer queda aprovat per 7 vots a favor d’ARA Vilassar, 2 abstencons de la CUP i 4 vots en contra de PEDC, PP i PSC.
 
4. Aprovació inicial de la modificació puntual del POUM de Vilassar de Dalt del sector "Horts de Can Jaumetó"

La CUP, primer de tot volem dir que el POUM sobre el que avui estem parlant, ja no l'hauríem aprovat inicialment el 2008, bàsicament perquè preveia un sectors de nova urbanització i un creixement del nombre d'habitatges a Vilassar que en aquell moment segurament no eren necessaris i que continuen sense ser-ho, com s'ha demostrat pel fet que a dia d'avui tots aquests sectors no s'han desenvolupat.

I no creiem que això sigui només perquè la crisi econòmica hagi aturat la bombolla immobiliària. El cas de Can Jaumetó és un bon exemple del que acabem d'explicar, en el que es prioritza un interès particular, enfront de les necessitats reals d'habitatge a Vilassar.

La modificació puntual del POUM que ara es presenta se l’anomena “Horts de Can Jaumetó”, una denominació que ens sembla incorrecta perquè també inclou les cases de can Jaumetó i el seu entorn immediat a nivell del C/ Manuel Moreno. 
Des d’una visió del mercat de l’habitatge a Vilassar de Dalt, creiem que aquesta actuació no és necessària, no fa cap falta. No obstant, si atenem a la centralitat urbana tant dels horts com de la casa de can Jaumetó, entenem que un desenvolupament urbanístic correcte del sector pot contribuir a millorar el nucli urbà el nostre poble.

De totes maneres la proposta que es fa per a la part superior —les cases i el seu entorn—, implica l’enderroc total de les edificacions existents i la construcció de dos blocs de pisos de tres plantes amb façana al C/ Manuel Moreno, i aquesta part de la proposta ens sembla totalment fora de lloc. 
Creiem que aquesta proposta no es correspon amb l'entorn urbà on està situada i que està en clara contradicció amb el respecte a l’ordenament urbanístic tradicionalment desenvolupat al nostre poble, l’anomenada tipologia "d'espiga", que en aquell carrer es manifesta en altres casos semblants, com són Can Fustereta, Can Llança i Can Mateu del Nen.

Entenem que la disposició de les noves edificacions que es poguessin plantejar en la zona tocant al C/ Manuel Moreno, hauria de respectar aquesta "tipologia d’espiga" i mantenir l’entrant del carreró de Can Jaumetó.

D’altra banda, si no estem equivocats la casa de Can Jaumetó està inclosa al Catàleg del Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental, a la fitxa 75, dins del grup "Casals i Cases de Carrer" i amb nivell de protecció B.

Per qui no ho sàpiga, el nivell de protecció B implica que els edificis amb aquest nivell de protecció no es poden enderrocar i que només s’hi permeten les obres de restauració, la conservació de la façana i els elements exteriors, etc.. A més, la normativa del Pla Especial del Patrimoni indica que l’estudi necessari per a qualsevol actuació en les edificacions amb aquest tipus de protecció haurà de contemplar les intervencions que es facin en un radi de 25 metres de l’element protegit. 
Per tant, els pisos que es proposen en substitució de les cases de Can Jaumetó i el seu entorn immediat, no es poden fer perquè Can Jaumetó no es pot enderrocar, s’ha de mantenir el carreró que conforma l’espai lliure al seu davant i s’ha d’estudiar molt bé el que es faci en els 25 metres entorn d’aquesta casa.

Lamentem que aquesta proposta d’aprovació inicial, tal com està redactada, hagi arribat a la taula del ple de l'Ajuntament de Vilassar de Dalt, presentada per l’Equip de govern i avalada pels Serveis tècnics corresponents. El POUM dedica unes pàgines al Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental per destacar el valor d’aquest patrimoni i la necessitat de preservar-lo. El mateix Pla d’Actuació Municipal aprovat per aquest consistori contempla i destaca el patrimoni arquitectònic i proposa actuacions de dinamització local entorn del patrimoni arquitectònic. Però hauríem de començar perquè els responsables de tot això coneguin el Catàleg del Patrimoni, perquè no es pot anar fent campanya del gran potencial del patrimoni arquitectònic de Vilassar sense preocupar-se de conèixer els elements que l’integren. No s’acaba tot amb el Castell, la Massa o el celler de Can Bruguera. Potser no cal que s’aprenguin de memòria el Catàleg del Patrimoni, però valdria la pena que les regidores i regidors el tinguessin de llibre de capçalera i el repassessin de tant en tant.

Per tot això creiem que la figura de planejament que avui es presenta, no s’ajusta a la legalitat vigent a Vilassar de Dalt i demanem que es retiri aquesta proposta del Ple.

De totes maneres, si no s’atèn la nostra petició i es sotmet a votació, nosaltres hi votarem en contra per tot el que hem dit, i fem advertiment de cometre una il·legalitat als qui hi votin a favor.

La modificació puntual del POUM queda inicialment aprovat per 7 vots a favor d’ARA Vilassar i 5 vots en contra de PEDC, CUP, PP i 1 abstenció del PSC.

5. Aprovació provisional del Pla Especial Finca les Ginesteres a Vilassar de Dalt.

Respecte a l'aprovació provisional del Pla Especial “Finca les Ginesteres” el posicionament de la CUP s'ha regit per criteris principalment ecològics, basats en la preservació i protecció dels boscos del nostre municipi.

Com tots sabem,  la massificació urbanística del baix maresme, deguda al creixement descontrolat dels pobles de la perifèria de Barcelona, situa Vilassar en un punt del mapa saturat d'edificacions; entre el model productiu i residencial de la capital i el seu entorn, i el model turístic de la major part de l'alt maresme i la costa gironina el totxo ha anat guanyant terreny reduint els terrenys agricoles i forestals històricament propis de la nostra geografia, a unes dimensions pràcticament anecdòtiques. Aquest es un dels motius principals de la creació del Parc Natural de la Serralada Litoral, així com del seu grau de protecció.

Tot i que la part de la finca que afecta el Pla Especial que avui es sotmet a votació, es situa fora del que anomenem PEIN (Pla d'Espais d'Interés Natural), creiem que és important destacar que les edificacions que es proposa rehabilitar i adaptar (en aquest Pla), per a un nou ús, es troben a escassos metres del límit d'aquest espai protegit. Tot i no suposar un impediment legal en si mateix, creiem que la proximitat a l'espai protegit es un factor a tenir molt en compte a l'hora de valorar aquesta proposta.

Encara que, pel que sembla, la rehabilitació es portaria a terme causant un impacte paisatgístic suposadament mínim, és evident que causarà impacte sobre l’ecosistema de la zona i els seus voltants. 

Des de la CUP creiem que l'Ajuntament hauria de prioritzar la preservació la franja de transició natural entre el Parc Natural i el municipi, intentant reduir sempre al mínim, l'impacte de l'activitat humana en aquests espai, tal i com es fa en aquells sectors que sí estan estrictament protegits. 

Enlloc  d'això, ens trobem davant la probable aprovació d'una proposta que respon única i exclusivament a una sèrie d'interessos particulars, i, que en cap cas contempla les necessitats ni els interessos de Vilassar i els vilassarencs.

Abans d'acabar hem de puntuaitzar, que la proposta d'acord inclou diversos punts, i tot i que votarem en contra, ho fem sense entrar a valorar el punt que fa referència a la desestimació de les al·legacions del sr. Cusidó. El nostre sentit de vot es deu únicament a l' anàlisi que hem fet del Pla Especial “Les Ginesteres” i les conclusions que n' hem extret.

Per tot això i d'acord amb els nostres principis i el model de poble que volem, votarem en contra, i esperem que, si mes no, si s'acaba duent a terme, l'ajuntament garanteixi el compliment de totes les condicions fixades pel Parc Natural, l'ACA i altres entitats que han emès informe al respecte. 

L’aprovació provisional del Pla Especial queda inicialment aprovada per 7 vots a favor d’ARA Vilassar i 6 vots en contra de PEDC, CUP, PP i PSC.

6. Ratificació  de l'acord de dissolució del Consorci de Comunicació Local. 

Aprovat per assentiment

8. Moció presentada per la CUP, de Suport a Joan Coma. 

Es llegeix la moció presentada.

La moció queda aprovada per 12 vots a favor d’ARA Vilassar, PEDC, CUP i PSC i 1 vot en contra PP. 

9. Assabentar dels decrets d'alcaldia.

10. Precs i Preguntes.

10.1. EFIAL.

Al juliol passat es va fer una operació policial anomenada «Termyca» tutelada per un jutjat d’El Vendrell contra una presumpta trama de corrupció que actuava a una bona quantitat d’ajuntaments i que està relacionada amb el cas destapat el 2014 per una regidora d’ERC a l’Ajuntament de Torredembarra.
Segons informacions periodístiques, la consultora Efial es dedicava a oferir els seus serveis a corporacions ofegades per la crisi i els presentava una fórmula màgica amb la qual podrien crear entitats públiques per tal de deduir l’IVA però en realitat el que feien era externalitzar els serveis públics i aconseguir adjudicacions sense cap transparència (La Vanguardia, 05/07/2016).

Coneixedores que Efial havia col·laborat d’alguna manera amb Viserma, el nostre grup municipal va demanar informació sobre el tema. El govern ens va donar moltes dades, en la forma d’actes del consell d’administració, factures, assentaments comptables i documents del concurs de creditors. La setmana passada, finalment, se’ns va presentar l’informe del secretari encarregat per l’alcalde sobre el tema.

Doncs bé, de la revisió d’actes i factures en podem extreure que entre 2007 i 2011 Efial va facturar 137.000€ més IVA a Viserma i 30.000€ a l’Ajuntament per serveis d’assessorament i diversos infomes.

L’informe del secretari conclou que no es va fer una adjudicació correcta a Efial, entenent que es produeix una successió de petits contractes pel mateix concepte (que individualment no superen els límits d’adjudicació directa per part del Consell o del seu president).

De les actes del Consell d’Administració, per una altra banda, se’n dedueix que el procés de contractació del director financer (acta 26/09/2007) va ser opac i tot i això es va aprovar per unanimitat. Posteriorment la mateixa persona va ser nomenada gerent (acta del 07/05/2009) amb l’abstenció d’alguns consellers de l’oposició.

Hem constatat que en algunes factures es fa referència a informes i/o treballs que en principi haurien d’haver produït un resultat escrit, en concret la 25/5 del 31/05/2010 de Viserma referida a una anàlisi econòmica financera sobre la concessió de l’aigua, i les tres girades a l’ajuntament amb conceptes referits a un estudi de la situació econòmica municipal i pla de sanejament, concessió de l’aigua i equipaments de Ca N’Olla (06/03, 06/07 i A/110118).

En conclusió:
1) Com ja vam demanar al Consell d’Administració, demanem que es confirmi si els documents existeixen o no. 
2) Constatem, com el secretari afirma al seu informe, que es van fer contractacions incorrectes de serveis.
3) Constatem també que la contractació del que va ser director financer i posterior gerent de Viserma va ser feta a dit.
4) Preguntem al govern si pensa fer alguna mena de reclamació cas que els estudis què ens referim no es trobin o si es presentarà al procediment judicial obert.
5) Preguntem al govern quines accions pensa impulsar a Viserma per tal d’impedir que en el futur es produeixin actuacions irregulars com les que es constaten, que si en el passat s’han tolerat o ignorat per la ciutadania, ara ja són manifestament intolerables.