Aquesta setmana passada Viserma ha signat amb Bankia un important acord que significa la dació en pagament de béns municipals per tal de liquidar el deute amb aquesta entitat, que representa la reducció de 10 milions d'euros sobre el total de 25 que l'Ajuntament i Viserma deuen als bancs.

Aquest anunci s'ha esbombat de manera triomfalista per part de l'equip de govern, amb nota de premsa publicada a la premsa nacional, i un vídeo distribuït per les xarxes socials. Per què aquest rebombori? La resposta és simple: ara que s'ha iniciat realment una solució a la perillosa situació de les finances municipals, no es té cap problema a admetre que la situació (tal com des de la CUP vam plantejar a la campanya electoral del maig) era (i encara és) molt greu.

Efectivament, ara sí que hi ha interès a destacar que en la situació prèvia a l'acord el deute representava més del 260% del pressupost i que era d'uns 25 milions d'euros, tal com se sabia però s'havia intentat minimitzar.

Des de la CUP de Vilassar intentem practicar una oposició ferma però raonable, sense caure en demagògies, exageracions i inexactituds, però tampoc volem fer com si aquí no hagués passat res i com si la gestió de les finances municipals durant els mandats d'en Llorenç Artigas no s'hagués basat en els ingressos atípics, en el «pelotazo» i en projectes faraònics ara aparentment oblidats com va ser la barbaritat de Can Maians. No volem tampoc que la política municipal (des del govern i des de l'oposició) pivoti per sempre més al voltant de fets que han passat fa anys, però tampoc pensem que s'hagi de tancar una etapa sense una explicació clara. Els esforços del grup governant per separar-se del seu passat posen de manifest com és d'incòmoda aquesta herència, més quan les responsabilitats polítiques mai no s'han explicitat.

L'acord concret està en la línia del que la CUP de Vilassar ja el 2011 demanava: dació en pagament i sanejament de Viserma que permeti la seva continuïtat (per cert, la intenció del govern municipal era tancar-la). No obstant això, caldria fugir del triomfalisme i fixar-se en algunes coses que per a alguns poden ser simples «detalls»:
- El fet que Bankia accepti una quitança de 4 milions és possible perquè el deute de Vilassar ja el tenien provisionat (és a dir, ho donaven per perdut) i per tant tot el que han obtingut són beneficis (6 milions d'euros).
- Les cases del Ravalet, que es feien servir com a habitatges de pas per a famílies molt vulnerables, van ser desallotjades de manera fulminant. És cert que totes les persones han estat reubicades, està per veure durant quant de temps. El fet que l'endemà de convertir-se en propietària de la finca Bankia hagi bloquejat els accessos a les cases diu molt poc de la seva voluntat de cedir-les gratuïtament a l'Ajuntament tal com vol l'alcalde.
- Seguim sense valorar la part legítima i il·legítima del deute, i esperem que el recentment creat Observatori Ciutadà Municipal de Vilassar com a grup de persones independent sigui capaç de fer l'auditoria del deute amb la col·laboració institucional tal com es va aprovar en el primer ple municipal.
- Seguim sense dir davant el poble què es va fer malament, quina part del deute correspon a fets fortuïts i quina a decisions conscients i errònies. Si la crisi no hagués irromput a les nostres vides, què hagués passat amb tots aquests projectes? Tindríem un poble de 20000 habitants? Si la crisi s'acaba, tornarem a cometre els mateixos errors?
- Tal com hem dit i repetit, les decisions que afecten més d'un mandat s'haurien d'intentar prendre mitjançant una deliberació oberta i un consens de poble, i això no es va fer al seu moment. Ara toca esmenar el que llavors es va fer per voluntat d'un grup molt reduït de convilatans.

És per aquests motius que l'assemblea local de la CUP va decidir votar no a l'acord, assumint la difícil posició que això significa, i així ho comuniquem al poble.